​​P

La creació d’una empresa és un projecte en què una persona o un grup de persones decideixen iniciar una activitat econòmica de qualsevol tipus amb l’objectiu d’aconseguir els màxims beneficis. La decisió està determinada per una sèrie de variables relacionades amb la iniciativa empresarial, que poden ser per exemple: la capacitat emprenedora i empresarial, la idea de negoci, els coneixements tècnics i professionals, l’entorn institucional favorable, les disponibilitats dels mercats a diversos nivells, etc. Però una vegada estiguem decidits que volem crear una empresa, hem de començar a pensar en infinits detalls.

 

Primerament, què és el que volem oferir als clients, aspecte de vital importància per a després decidir altres qüestions. Posem per cas que és roba i complements de tot tipus. Però roba per a qui? Solament per a dones o també per a homes i nens? Doncs llavors hem de decidir qui serà el nostre públic objectiu. En aquest cas serà només per a dones i nenes de fins a 14 anys. També hem de pensar per què creiem que la nostra empresa tindrà acceptació en el mercat. Encertar amb la idea del negoci és clau perquè aquesta tingui èxit.

 

Seguidament, hem de determinar quins són els nostres objectius amb la creació de l’empresa a llarg termini; i una vegada ho tinguem ben clar, llavors ens hem de fixar en els objectius a curt termini. En aquest cas, els objectius a llarg termini podrien ser: estar presents en les principals ciutats de tot el món, ser líders en vendes i obtenir els màxims beneficis possibles. En quant als objectius a curt termini, si encara no hem creat l’empresa, podrien ser: aconseguir satisfactòriament la immersió en el món de la moda, obrint poc a poc diverses botigues per la nostra ciutat; fer conèixer la marca utilitzant qualsevol tipus de publicitat perquè així més dones vinguin a comprar; i finalment no tenir pèrdues al començament de l’activitat, ja que sempre resulta dur invertir en costos d’equipament i investigació, així com en promoció i publicitat. Els objectius a curt termini s’han d’anar determinant amb el pas del temps ja que una vegada hem aconseguit tot el que estava planificat, ens hem de proposar noves metes per tal d’anar creixent poc a poc com a empresa.

 

El que tampoc hem de deixar de banda és el nom comercial, el logotip i la marca de l’empresa. Són factors molt rellevants ja que segons el que decidim, així ens coneixerà la gent. Moltes vegades, i sobretot en moda, el nom comercial coincideix amb la marca. Hem d’inventar-nos-ho tot, però també podem demanar ajuda a experts. Cal pensar en una sèrie de possibilitats ja que el més probable és que alguns d’ells ja estiguin patentats i per tant, no els podem utilitzar. En el nostre cas, el nom comercial coincideix amb la marca, que és RETTO’S. I el logotip és aquest:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment, haurem de plasmar les dades personals dels promotors del negoci, és a dir, de la persona o les persones que emprenen o promouen l’activitat empresarial. I així ja estaria en marxa el primer apartat del pla d’empresa: la presentació del projecte i dels promotors.

 

El següent apartat és l’anomenat pla de màrqueting, on estudiarem si el projecte és viable comercialment. Per tal de determinar-ho, primer haurem de realitzar un estudi de mercat, analitzant l’entorn general, la competència, els consumidors, la localització, etc. Una altra eina complementària per a l’estudi de la viabilitat comercial és l’anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). En aquest aspecte s’estudien tant factors interns com factors externs per tal de conèixer millor les possibilitats i les potencialitats de la nostra empresa. Un exemple d’anàlisi DAFO en relació a la nostra nova empresa podria ser:

 

	Fortaleses	Debilitats
FACTORS INTERNS	Recursos humans capacitats i motivats.   Missió i objectius ben clars.	Falta de capital de treball.   Poca experiència en el sector.
	Oportunitats	Amenaces
FACTORS EXTERNS	Mercat en creixement.   Possibilitat d’exportar.	Competidors exigents i reconeguts per tot el món.   Mercat en crisi.

 

I coneixent en quina posició ens trobem en el mercat, tenint en compte tots aquests aspectes positius i negatius, és essencial crear una estratègia de màrqueting. Haurem de pensar quines activitats hem de realitzar per a satisfer les necessitats i desitjos dels consumidors, tot aconseguint un benefici. Ens haurem de fixar doncs, en quatre elements essencials del màrqueting mix: el producte, el preu, la promoció i la distribució.

 

• El producte pot ser totalment original i únic, com en el cas de l’empresa Desigual; o d’última tendència tot i que semblant als productes d’altres empreses. I el que seria perfecte és aconseguir un producte únic però que tingui la mateixa acceptació que els de les altres empreses. Però sobretot és important que tingui una bona qualitat i que capti l’atenció.

• El preu dels productes depèn dels costos i de la competència. Si volem destacar sobre la resta i li atribuïm alguna característica única als nostres productes, podem fixar uns preus elevats. Però si el que volem és competir amb les empreses del mateix sector que comercialitzen productes semblants, haurem de fixar uns preus en relació a la competència, normalment bastant baixos.

• La promoció és el conjunt de tècniques utilitzades per a explicar les característiques i marcar els atributs més importants dels nostres productes, tot intentant que sorgeixi un desig dels clients per aquests. En aquest aspecte podem utilitzar la publicitat comercial (televisió, ràdio i premsa) i la publicitat exterior (tanques publicitàries), així com realitzar periòdicament alguns esdeveniments únics que satisfacin les necessitats dels nostres clients.

• La distribució inclou tot els processos que fan que el producte arribi al consumidor final. Hi ha diferents canals de distribució: els externs (que passen per majoristes i/o minoristes) i els directes (que distribueixen directament el producte des del fabricant fins al consumidor). També es pot utilitzar Internet, la tele botiga, etc.

 

En el nostre cas, el producte seria semblant al de les altres empreses però amb un toc de frescor. En quant als preus, estarien fixats segons la competència, intentant que fossin una mica per sota per tal d’atraure a més clients. La promoció, que és un dels aspectes més importants del màrqueting, es podria basar en els dos exemples realitzats (per tal de veure’ls cal posar el CD incorporat al final del treball en un ordinador i simplement entrar a la pàgina web: tal tal tal@ tal tal tal). I sobre la distribució, probablement el que seria més econòmic per a nosaltres és el canal de distribució externa, juntament amb la venda per Internet.

 

Dins del pla de màrqueting podem fer una previsió de vendes ja que el nostre negoci dependrà d’aquestes. Es fa a partir d’enquestes a futurs compradors. Però sempre hem de pensar que pot anar o bé o malament, i no ens hem d’oblidar aquest segon perquè sempre hi ha les dues possibilitats. Posem per cas que als entrevistats els ha agradat la idea majoritàriament.

 

Després de finalitzar el nostre pla de màrqueting, ens hem d’endinsar en el pla de producció. Aquest té com a objectiu determinar tots els aspectes que estaran relacionats amb l’organització i els recursos necessaris per a elaborar els nostres productes. Però quins seran els processos necessaris per a fabricar el producte? I quina tecnologia aplicarem? Necessitarem un nombre elevat de recursos humans? Quins costos ens suposaran totes les activitats relacionades amb el procés de producció? Necessitarem que hi hagin existències? Doncs totes aquestes preguntes tenen una resposta en funció de la nostra idea d’empresa. En quant a l’exemple que estem realitzant, podríem dir que:

 

• Els processos principals per a la fabricació són: comprar les primeres matèries el més barat possible, tintar-les dels colors necessaris i gràcies a les màquines, aconseguirem que les teles es tallin i es cusin a la perfecció. Llavors tindrem els productes gairebé acabats, només els haurem de donar el toc final manualment si és necessari. Finalment faltarà el planxat i l’emmagatzematge en penjadors o en capses amb els productes doblegats. El més probable és que si volem fer grans quantitats de productes el millor sigui externalitzar el procés de producció.  

• Intentarem utilitzar l’última tecnologia en màquines, tenint en compte que potser no tenim suficients diners per a comprar-les. I les primeres matèries seran de qualitat però barates, intentant estalviar en aquest aspecte per a utilitzar els diners en alguna altra qüestió.

• Sempre és necessari el treball humà, i més en una empresa de moda, on el disseny i la imaginació no poden sorgir de les màquines. És imprescindible que tinguem treballadors en tots els processos de l’empresa, de manera que haurem de realitzar un organigrama indicant totes les persones vinculades directament amb l’empresa i les funcions de cadascuna d’elles juntament amb el salari que cobraran.

• Els costos són difícils de predir però podem determinar quins podrien ser els nostres costos fixos i els variables, de tal manera que puguem veure si aconseguirem beneficis segons el preu que aplicarem als productes.

• Sempre hi ha d’haver un nivell d’existències mínim, tot i que algunes empreses tenen tots els processos tan controlats que aconsegueixen tenir un estoc zero. Però en el nostre cas, i més al començament de l’activitat comercial, cal que tinguem un cert nivell d’inventaris per evitar problemes amb els clients. Guardar les existències en un magatzem és molt costós, per tant, poc a poc haurem d’anar disminuint la quantitat i predient el que els nostres clients compraran.

 

Després de tenir tot això ben clar, cal anar pensant en aspectes més concrets. Els dissenyadors de les nostres peces de roba han de ser professionals i entregats al seu treball. El que hem de considerar com un aspecte de molta importància és el fet de que aquests viatgin pels països més destacats del món en relació a la moda (Gran Bretanya, Itàlia, Estats Units, etc.) per estudiar les tendències del moment i així poder-les utilitzar en els seus dissenys. També han de basar-se en els gustos dels nostres clients segons el que compren a les botigues i dissenyar el més ràpidament possible per a posar els productes a la venda. Hem d’aconseguir una alta capacitat de reacció, per a tenir contents als clients. I com que la tendència canvia constantment, no podem produir grans quantitats de peces per disseny ja que quedarien sense vendre.

 

Un altre concepte que hem de tenir ben present i que la majoria d’empreses de moda que han aconseguit l’èxit el segueixen és el sistema just-in-time. La logística suposa una de les activitats que marquen la diferència entre els millors i els que van darrere. Perquè no és el mateix que arribin a les botigues uns productes després de dues setmanes de ser dissenyats a que triguin més d’un mes sencer. Ja que si es dissenya un producte és perquè en aquell moment està de moda, de manera que s’ha de posar a la venda el més ràpid possible perquè sinó pot succeir que quan arribi a les botigues ja no sigui tendència principal.  Gràcies al sistema just-in-time, a part de produir només el que es necessita i quan es necessita, l’emmagatzematge del que hem parlat anteriorment disminueix ja que tot el que es produeix es destina a la venda, i segons el que va comprant la gent, es produeix més de cada disseny o es deixa de produir. I parlant sobre la distribució, si volem anar incorporant constantment nous productes, cal que servim gènere unes dues vegades a la setmana en les nostres botigues. Al començament potser és excessiu, però quant ja estiguem endinsats en diversos països, cal seguir aquest sistema ja que així treballen altres empreses destacades i no podem ser menys perquè ens menjarien.

 

Les idees ja van agafant forma i el que ens queda per determinar és probablement l’aspecte clau en l’empresa: el retail. Les botigues són el punt de trobada entre els clients i l’empresa, de manera que tot ha d’estar en perfectes condicions per tal de que el client es senti a gust i acabi comprant algun producte. Les botigues, per evitar complicacions i per crear un ambient únic relacionat amb la marca, és millor que siguin totes molt semblants. Els colors blanc, fusta i negre són els més utilitzats actualment per la majoria d’empreses de moda. Però no seria millor trobar algun color o material que ens caracteritzés? Doncs sí. Les parets imitaran a maons obscurs. A més, hem d’intentar que estiguin localitzades en les millors zones comercials de cada ciutat, en punts cèntrics i molt concorreguts. Els locals hauran de tenir unes dimensions concretes, ni extremadament grans (ja que la gent es cansa de mirar), ni extremadament petites (ja que probablement no hi haurà espai suficient ni per a tota la roba que volem posar a la venda ni per a que els clients passegin tranquil·lament). La música i l’olor de la botiga són dues qüestions a determinar, però cal conèixer els gustos del segment de mercat al qual va dirigida l’empresa. Han d’anar relacionats amb el missatge que volem transmetre. Com que és per a dones i nenes, probablement un olor dolç de fruites podria encaixar amb la idea de marca femenina i coqueta. També és important dividir els espais en una zona per a les nenes i una altra per a les dones; i que els emprovadors siguin amplis i amb bona il·luminació. Després tenim als venedors, que han de ser cordials i s’han de preocupar pels clients. El millor és que també siguin dones, per a que puguin aconsellar a les clientes amb la mateixa visió. Han de ser professionals i intentar que sempre estigui tot en ordre. Els aparadors actuen com una publicitat, de manera que el millor és que siguin senzills i molt visuals, que captin l’atenció de la gent i que es vagin renovant de tant en quant mostrant els productes que creiem que tindran més èxit.

 

I per acabar el pla d’empresa, cal realitzar el pla d’inversió i finançament i definir els aspectes legals. En el pla d’inversió i finançament hem de preveure les inversions plantejades i les fonts de finançament previstes per a poder-les dur a terme. El que volem aconseguir, doncs, és que el projecte sigui viable financerament. Hem d’estudiar les inversions necessàries per a l’empresa i el finançament de les inversions. En quant a les inversions, podem parlar de la maquinària, dels locals, del mobiliari, dels equipaments informàtics, etc. I en quant al finançament de les inversions parlarem del capital aportat pels socis, les subvencions i ajuts oficials, els préstecs i crèdits bancaris, etc. Una vegada tinguem tots aquests números, haurem de fer un pla d’inversions i de finançament que estiguin relacionats entre si per a organitzar una planificació conjunta. Així sabrem quins diners necessitem per a iniciar l’activitat empresarial i quins són els ajuts que podem aconseguir per a fer possible el funcionament de l’empresa. D’aquesta manera només ens quedarà determinar els aspectes legals. Hem d’escollir la forma jurídica amb la qual es formarà l’empresa, hem de planificar els tràmits per iniciar l’activitat, etc. En quant a la forma jurídica, en el nostre cas hem escollit la societat de responsabilitat limitada, ja que el capital mínim és de 3.000 euros i la responsabilitat és limitada al capital aportat. El procés de tràmits administratius i documentals necessaris per a completar la constitució formal de l’empresa comença pel certificat negatiu del nom de la societat. Ja havíem escollit el nom per a la nostra marca, però cal pensar un  nom original per a la pròpia empresa i hem de comprovar en el registre mercantil que ningú més el té. Seguidament hem de fer l’atorgament de l’escriptura pública de constitució, és a dir, hem de redactar uns estatuts i uns pactes sobre les relacions entre els socis que han d’estar davant notari. Després hem de fer uns tràmits davant d’Hisenda, uns altres davant la Seguretat Social i uns altres davant l’Ajuntament. I una vegada tot això estigui a punt, l’activitat comercial ja podrà iniciar-se, tenint en compte tots els aspectes comentats anteriorment i anant poc a poc per a no esclatar-nos.